em fa il·lusió repetir descobertes. La teva excel·lència fotogràfica és d'unes mans manyagues, sense cap dubte. Gràcies, moltes gràcies. I una manyaga...
Estrenes blog? És una presentació molt tendre. Les mans manyagues, semblen joves(potser m'equivoco), les del Miquel, mans d'un avi. Tant les unes com les altres poden amanyagar, acaronar,amoixar...i en aquestes magnífiques fotos, ho fan amb aquest esclat de natura... Una abraçada, M. Roser
Les mans són fetes per a fer tantes coses bones!!! (ja ho sé, i dolentes també!), mans humanes!: pintar, dibuixar, agafar rams, pentinar... Ens aniràs mostrant moltes possibilitats? serà molt xulo seguir-te, felicitats pel bloc manyac!
Gràcies per estrenar nova casa amb mi i acompanyar-me en l'estrena.
Coneixia a Miquel "el senyor Miguel") des de fa molts anys, però mai havia coincidit amb ell. Me n'havien parlat persones molt properes que tenien relació amb ell. Dimarts, a primera hora de la tarda, vam anar a collir bledes, vam passar per un bocí de terra estimada i més tard, encara va voler ensenyar-nos un "troç" on hi havia plantat pèsols. Coneixedor de la terra, hi té la saviesa impregnada a les mans. Un dels rostres més dolços que he vist, amb la pell torrada pel sol i els solcs dels anys a la pell. Té 77 anys i sempre somriu. Les mans, també.
Com les del meu pare arreglant l'hortet que més avaiat semblava un jardí. No saps com l'enyoro! Les mans més sàbies...les que estan en contacte amb la natura. Precioses, plenes de tot :)
m'agraden molt les mans, les abraçades son el millor... cada ma és diferent com les empremtes dactilars, encara recordo les mans de l'avia i quan veig unes mans semblants m'emociono. m'apunto també aquest bloc a la meva llista ;D
mmmmhhh! Quines fotos de mans més xules!
ResponEliminaQuè potser és el tema principal d'aquest blog?
Benvinguda a la blogosfera, cinc dits!!
;¬)
Barbollaire,
ResponEliminaem fa il·lusió repetir descobertes.
La teva excel·lència fotogràfica és d'unes mans manyagues, sense cap dubte.
Gràcies, moltes gràcies.
I una manyaga...
Quines mans... més manyagues, més bellament captades.
ResponEliminaCinc dits, veig que comences ben amanyagada, és un bon començament i un bon presagi.
M'encanta el contorn que perfila la llum entre la verdor d'abril, Sneffels
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSerà que estem a la primavera.........
ResponEliminaMolta llum i verdor.
El contrast entre les mans és força evident.
Molta sort
Estrenes blog? És una presentació molt tendre. Les mans manyagues, semblen joves(potser m'equivoco), les del Miquel, mans d'un avi. Tant les unes com les altres poden amanyagar, acaronar,amoixar...i en aquestes magnífiques fotos, ho fan amb aquest esclat de natura...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
les mans han fet el mon. Serà molt interessant!
ResponEliminaLes mans són fetes per a fer tantes coses bones!!! (ja ho sé, i dolentes també!), mans humanes!: pintar, dibuixar, agafar rams, pentinar... Ens aniràs mostrant moltes possibilitats?
ResponEliminaserà molt xulo seguir-te, felicitats pel bloc manyac!
Ai little! Quina cosa més bonica que has fet! Gràcies per convidar-me a veure-ho!
ResponEliminaDe tot cor.
Una besada de dissabte al matí tranquilet (potser massa i tot, per ser dissabte) :)
Sort! et seguiré.
ResponEliminaFelicitats! Estic convençuda que rebràs molts d'aplaudiments. A qui hi ha tema!
ResponEliminaBon cap de setmana.
Gràcies per estrenar nova casa amb mi i acompanyar-me en l'estrena.
ResponEliminaConeixia a Miquel "el senyor Miguel") des de fa molts anys, però mai havia coincidit amb ell. Me n'havien parlat persones molt properes que tenien relació amb ell.
Dimarts, a primera hora de la tarda, vam anar a collir bledes, vam passar per un bocí de terra estimada i més tard, encara va voler ensenyar-nos un "troç" on hi havia plantat pèsols.
Coneixedor de la terra, hi té la saviesa impregnada a les mans.
Un dels rostres més dolços que he vist, amb la pell torrada pel sol i els solcs dels anys a la pell. Té 77 anys i sempre somriu.
Les mans, també.
De seguida em poso Cinc dits a "Favoritos"... això promet!
ResponEliminaCom les del meu pare arreglant l'hortet que més avaiat semblava un jardí. No saps com l'enyoro!
ResponEliminaLes mans més sàbies...les que estan en contacte amb la natura. Precioses, plenes de tot :)
m'agraden molt les mans, les abraçades son el millor...
ResponEliminacada ma és diferent com les empremtes dactilars, encara recordo les mans de l'avia i quan veig unes mans semblants m'emociono.
m'apunto també aquest bloc a la meva llista ;D