dijous, 7 d’abril de 2011

Miguel

16 comentaris:

  1. mmmmhhh! Quines fotos de mans més xules!
    Què potser és el tema principal d'aquest blog?

    Benvinguda a la blogosfera, cinc dits!!

    ;¬)

    ResponElimina
  2. Barbollaire,

    em fa il·lusió repetir descobertes.
    La teva excel·lència fotogràfica és d'unes mans manyagues, sense cap dubte.
    Gràcies, moltes gràcies.
    I una manyaga...

    ResponElimina
  3. Quines mans... més manyagues, més bellament captades.

    Cinc dits, veig que comences ben amanyagada, és un bon començament i un bon presagi.

    ResponElimina
  4. M'encanta el contorn que perfila la llum entre la verdor d'abril, Sneffels

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Serà que estem a la primavera.........
    Molta llum i verdor.
    El contrast entre les mans és força evident.

    Molta sort

    ResponElimina
  7. Estrenes blog? És una presentació molt tendre. Les mans manyagues, semblen joves(potser m'equivoco), les del Miquel, mans d'un avi. Tant les unes com les altres poden amanyagar, acaronar,amoixar...i en aquestes magnífiques fotos, ho fan amb aquest esclat de natura...
    Una abraçada,
    M. Roser

    ResponElimina
  8. les mans han fet el mon. Serà molt interessant!

    ResponElimina
  9. Les mans són fetes per a fer tantes coses bones!!! (ja ho sé, i dolentes també!), mans humanes!: pintar, dibuixar, agafar rams, pentinar... Ens aniràs mostrant moltes possibilitats?
    serà molt xulo seguir-te, felicitats pel bloc manyac!

    ResponElimina
  10. Ai little! Quina cosa més bonica que has fet! Gràcies per convidar-me a veure-ho!
    De tot cor.

    Una besada de dissabte al matí tranquilet (potser massa i tot, per ser dissabte) :)

    ResponElimina
  11. Felicitats! Estic convençuda que rebràs molts d'aplaudiments. A qui hi ha tema!
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  12. Gràcies per estrenar nova casa amb mi i acompanyar-me en l'estrena.

    Coneixia a Miquel "el senyor Miguel") des de fa molts anys, però mai havia coincidit amb ell. Me n'havien parlat persones molt properes que tenien relació amb ell.
    Dimarts, a primera hora de la tarda, vam anar a collir bledes, vam passar per un bocí de terra estimada i més tard, encara va voler ensenyar-nos un "troç" on hi havia plantat pèsols.
    Coneixedor de la terra, hi té la saviesa impregnada a les mans.
    Un dels rostres més dolços que he vist, amb la pell torrada pel sol i els solcs dels anys a la pell. Té 77 anys i sempre somriu.
    Les mans, també.

    ResponElimina
  13. De seguida em poso Cinc dits a "Favoritos"... això promet!

    ResponElimina
  14. Com les del meu pare arreglant l'hortet que més avaiat semblava un jardí. No saps com l'enyoro!
    Les mans més sàbies...les que estan en contacte amb la natura. Precioses, plenes de tot :)

    ResponElimina
  15. m'agraden molt les mans, les abraçades son el millor...
    cada ma és diferent com les empremtes dactilars, encara recordo les mans de l'avia i quan veig unes mans semblants m'emociono.
    m'apunto també aquest bloc a la meva llista ;D

    ResponElimina

Seguidors