He arribat aquí a través del blog de la Iruna, i m'he quedat per uns instant hipnotitzat en la imatge de les mans agafades. Totes aquestes arruguetes, els dits prims i cansats i que no obstant s'agafen. Ara fa tot just dos anys que va morir ma mare i m'ha semblat veure la seva mà durant un segon. Ha estat un bon segon, o sigui que gràcies.
Maques, maques, en el gest de la tendresa...
ResponEliminaMans a la una... mans que s'estimen!
ResponEliminaUn clic en el moment just
Mans estimades.
ResponEliminaMans que s'acaronen... i acaronen...
ResponElimina"Donem la mà hi anirem per la vida", com diu el poeta...
ResponElimina:) És bonic agafar la mà a algú i que ell també te l'agafi. Ni que sigui amb les puntetes dels dits, sentir el "sóc aquí!" :)
ResponEliminaDolçor.
ResponEliminaMans a les mans...
quina sort.
ResponEliminaHe arribat aquí a través del blog de la Iruna, i m'he quedat per uns instant hipnotitzat en la imatge de les mans agafades. Totes aquestes arruguetes, els dits prims i cansats i que no obstant s'agafen. Ara fa tot just dos anys que va morir ma mare i m'ha semblat veure la seva mà durant un segon. Ha estat un bon segon, o sigui que gràcies.
ResponElimina