diumenge, 16 d’octubre de 2011

mà al temps-temps a la mà

4 comentaris:

  1. Un rellotge que té el seu "temps"...
    bona nit Fanalet

    ResponElimina
  2. El temps a les teues mans és valuós.

    ResponElimina
  3. QUE NO EL DEIXI ESCAPAR... QUE NO EL DEIXI ESCAPAR... :)

    ResponElimina
  4. Em pensava que l'havies aparcat aquest post i ara veig que m'he quedat enrere...
    T'imagines que la mà d'un infant pogués parar el temps?, el món estaria ple de quitxalla...
    M. Roser

    ResponElimina

Seguidors