diumenge, 22 de maig de 2011

mans acampades



5 comentaris:

  1. Quin bon record, d'aquests dies, ja veig que t'hi has passejat!

    ResponElimina
  2. Carme...esperem que no quedi només com un record plaent, sino com unes mans disposades a crear, facilitar, construir, refer aquest desajust que estem vivint.
    També podrien dir-se mans esperançadorament amb desig de fer un tomb per una societat més justa per a tothom!

    En una de les assemblees he escoltat un home que vorejava els vuitanta que m'ha emocionat!
    No hi ha res a inventar, si a canviar.
    Un petó!

    ResponElimina
  3. Esperem que les acampades serveixin per millorar les coses...
    A mi m'agraden les mans obertes, que es dónen, són generoses, acullen...
    Les mans amb el puny clos em provoquen sentiments més aviat negatius...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Mans que alcen castells però no de sorra. Mans que s'uneixen, que es reivindiquen. Mans amb nom i cognoms.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Seguidors